Pàgines

dissabte, 23 de gener de 2016

Abans de treure el monument del riu... Achtung!!!

Últimament el debat sobre el monument del riu de Tortosa està més viu que mai. Em crida l'atenció perquè sempre ha estat un element quotidià i ha passat prou desapercebut al nostre barri, però ara omple pàgines a la premsa i potser ja era hora de començar a parlar-ne.

Moltes veus el volen treure, en bona intenció, però potser fóra bo reflexionar una mica i buscar solucions més intel·ligents.

No sé si heu tingut l'ocasió de visitar Berlín i si heu pogut veure l'East Side Gallery, on per cert els ebrencs mostrem amb orgull l'obra de l'Ignasi Blanch... Recordeu?


Quan passeges per l'East Side Gallery, o pel centre, per exemple al Checkpoint Charlie, t'adones que fou genial la idea de reconvertir un passat gris i penós en una font de cultura i art. Punt de trobada de gent vinguda de tot el món.

Si salvem les distàncies entre el mur de Berlín i el monument franquista de Tortosa, podem entendre que els berlinesos van ser força intel·ligents sobre què fer amb un element de la ciutat també incòmode i símbol de tanta penúria. Just després de la caiguda del mur, 118 artistes de 21 països van realitzar les seves obres d'art sobre més de mil metres del Mur de Berlín.


Avui, quan passeges per l'East Side Gallery, ull si vols fer una foto perquè passarà contínuament gent davant teu, ja que s'ha convertit en un dels principals recursos turístics i culturals de la ciutat. L'experiència és brutal, per l'encant i la màgia de la zona i el simbolisme de les seves pintures, us ho recomano.

A Tortosa en canvi no s'ha fet mai aquest exercici. Algun cop s'ha suggerit un pont de vianants fins al monument, però us imagineu que la ciutat és capaç d'entendre que el monument es pot reconvertir en tot un símbol de la ciutat per explicar els valors de la democràcia, la llibertat....? Quants artistes de renom internacional estarien disposats a ajudar en un projecte com aquest?

Finalment, posem-nos les ulleres del turista. Veurem visitants fent fotos des del pont, sovint entorpint el pas dels vianants atrafegats. Molt probablement pensaran que aquests guiris s'han perdut i són això... Guiris. Llàstima que aquests guiris podrien donar-li feina a algun membre de la seva família...


Si som capaços de fer del monument actual un nou símbol dels valors que necessitem avui, haurem aconseguit molt més que capitalitzar un recurs patrimonial incòmode i símbol de tanta penúria.  Les Terres de l’Ebre hauran guanyat una batalla, en la que el turisme és el nostre aliat.

Per quant una convocatòria d'idees i projectes amb la participació d'artistes locals i de nivell internacional?



dissabte, 29 d’agost de 2015

Gràcies amic Jordi!

La veritat és que ho has aconseguit, Jordi Jordan, m'has "tocat" en la teua carta de comiat com a presi dels Amics dels Castells. Ja saps que fa molt de temps que estic desconnectat per la faena, la family, la distància... Però continuo atent.

I és que la vida ha canviat molt des de que teníem 13 anys i anàvem a les primeres diades dels Amics dels Castells. Suposo que avui m'apateix mirar cap endarrera i la veritat, em sento molt feliç per haver pogut formar part d'Amics dels Castells en molts sentits.

Primer perquè hi vaig conèixer molta gent enamorada pel patrimoni i per Tortosa i el conjunt del territori (recordeu aquelles sortides per reivindicar i conèixer patrimoni de les Terres de l'Ebre en "perill d'extinció"?). Gent anònima, sense cap altre poder que el d'ajuntar-se un bon dia i amb els pocs recursos disponibles, començar a netejar les muralles i tants de llocs abandonats que ara comencen a lluir. Gent que moltes vegades s'havia d'enfrontar amb els polítics, dedicar moooltes hores de forma totalment desinteressada, i no cansar-se de treballar per la recuperació del patrimoni.

Segon, perquè gràcies a Amics dels Castells vaig poder descobrir la meua vocació professional i em va ajudar a il·lusionar-me amb el turisme com a eina per a la recuperació del patrimoni i la identitat pròpia. La meua primera presentació va ser al Patronat, el maig del 2003 i el meu primer article a la revista del desembre del mateix any. Sense aquelles oportunitats segurament ara no estaria treballant com a tècnic de turisme ni com a profe associat a la UOC en el màster de turisme cultural. Especialment estic agrait a Xavi Rollán i Alons Navarro, dos dels anteriors presidents que van preparar el camí per al que vindria. Després, Jordi, et vas encarregar de revolucionar l'entitat: nova revista, les obres de la seu social, les diades espectaculars, etc, etc, etc.

I ara, escrivint amb la xiqueta al braç i pensant en el futur, penso en el camí recorregut per tots i que sempre t'estarem agraits per la teua tasca... Per haver tingut els coneixements, la força i la il·lusió necessàries.

Gràcies Jordi, amic "entre els amics"!!!

















PS: buscant pel baúl dels records he trobat aquest cartell: la façana fluvial a debat.... Del 2002.... 

dimecres, 1 d’abril de 2015

Nostrum: El menjar de la mare generava tantes deixalles?



Últimament he pogut ser usuari de la cadena NOSTRUM, concretament a la Via Laietana de Barcelona. Ofereixen menjar amb una molt bona relació qualitat-preu, però he de dir que la seva política de reciclatge és inexistent.

Un cop has menjat, tens un munt de plats de plàstic i deixalles de cadascún dels plats, etc Però només un cubell de brossa on tot hi va a parar. No es fa reciclatge ni de vidre, ni d'embasos... Res de res.

Estupefacte, ja que no crec que aquesta falta de compromís per la sostenibilitat lligui gaire amb els valors de la marca de la cadena, em poso en contacte amb una treballadora. Em comenta que ho han intentat, però que han desistit de reciclar perquè els clients no feien una bona separació dels residus.

Fins aquí ho entenc, però mirant l'eslògan de la marca, "El menjar de la mare per emportar", caldria que es plantegin si la mare acceptaria educar als seus fills sense reciclar res de res. Potser caldria també fer algun esforç per educar i ajudar als clients en aquest aspecte. Segurament, a més a més, encara guanyarien més adeptes a la seva cadena.

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Steve Jobs:"stay hungry, stay foolish"

És curiós com un empresari ha estat capaç de ser notícia mundial -desgraciadament- a causa de la seva mort. Uns diuen que era un visionari, altres que era un obsès de la feina, altres diuen que ens ha canviat la vida... La qüestió és que la vida d'Steve Jobs, les seves aparicions públiques i espectaculars presentacions de productes, les seves innovacions, l'han convertit en un personatge públic d'altura, i en veritat, alguna cosa ha canviat en la manera en com ens relacionem amb la tecnologia...

Precisament, en una de les darreres sessions del Mini MBA que estic fent, ens van presentar el següent video. Una de les seues primeres presentacions: l'ordenador personal. És simplement genial.



Es veu a Jobs molt jove, però en les idees molt clares. L'objectiu no és llençar un nou producte, sinó lluitar en contra del gegant IBM, un monstre que ens vol controlar a tots, cosa que no podem permetre... El MAC ens ofereix llibertat, autonomia, personalitat... Bé, un seguit d'atributs que han fet que Apple sigui una marca molt atractiva (i de pas la més venuda a EUA).

I per una altra banda, també em va impressionar el discurs de Jobs a la Universitat d'Stamford, on fa un repàs dels moments més significatius de la seua vida i dona un missatge ple de valors. Trobar allò que ens apassiona, seguir la nostra intuició, lluitar contra l'auto-complaença... Stay hungy. Stay foolish... Com ell diu...



D'altra banda també m'ha fet reflexionar sobre el sentit d'este camí d'èxit. Un camí ple de valors molt importants per créixer com a persona i com a empresari. Efectivament Jobs ha aconseguit que tothom vulgui escoltar música en un Ipod, parlar des d'un brillant Iphone i mirar els correus assegut al WC en un Ipad (és on més es fan servir les famoses tabletes...). Però al final, una persona tan rica i exitosa no pot escapar de la malaltia i la mort, i per tant comparteix el mateix destí que tots.

Jobs per tant, ens pot ensenyar que podem perseguir l'èxit, a través dels valors nobles del treball, el sacrifici i la passió. Però crec que també ens pot ensenyar que al final del camí, el que més valorarem serà allò que hem donat als altres: l'amor a la família, els amics, i el que hem aportat desinteressadament contra el sofriment dels altres. Per això tots podem ser Jobs, i fer coses "molt grans" a la vida.

Descansi en pau.

dimarts, 27 de setembre de 2011

27 de setembre, dia Mundial del Turisme




Si, si, avui és el dia mundial del turisme, event promogut per l'Organització Mundial del Turisme. No està gens malament parar-nos de quant en quant a pensar en la importància d'una activitat que desgraciadament, encara no aconseguit el reconeixement que es mereix.
I és que a Catalunya, per exemple, el Turisme representa al voltant del 13% del PIB (una xifra insignificant, clar...) i a Espanya, es calcula que més de l'11% de la població ocupada treballa amb serveis relacionats amb l'activitat turística. Això és encara més divertit si tenim en compte la conjuntura dels sectors primari i secundari i la contraposada tendència alcista del sector turístic.
Però clar, tot no són flors i violes i possiblement la culpa de tot això l'hem de trobar en sous baixos, horaris incòmodes i una (massa) elevada temporalitat, que no ajuden precisament a que els joves vegin en el turisme la seva carrera professional, sinó una feina complementària i temporal.

En tot cas, crec que el nostre sector pot tenir més virtuts que amenaces, i suposo que per això enguany el lema del Dia Mundial del Turisme ha estat: Turisme i apropament de Cultures.

Us deixo una presentació interessant d'Hosteltur i el link al Dia Mundial del Turisme.

dijous, 22 de setembre de 2011

Tornem-hi!

Ja feia temps que em deia... No l'abandones, fes-li alguna visita, no el deixes tirat com si no tingués cap importància... Ell sempre està per a que et pugues expressar i donar a conèixer i compartir coses interessants (almenys per a tu). En ell trobes un món d'altres apassionats per mil temes diversos, que t'ajuden a ser més creatiu....

Després de 2 anys molt intensos, torno a posar en marxa el meu bloc.

divendres, 16 de gener de 2009

La paradoxa de la societat del coneixement

Acabo de veure aquest vídeo d'Infonomia i hi ha alguns aspectes que crec molt interessants per tenir-los en compte en qualsevol organització. Vivim en la societat del coneixement, però crec que encara hem d'aprendre què significa realment.... Jo hi veig alguns elements que estan relacionats entre sí i que són clau:

- Gestionar el coneixement col·lectiu: és a dir, que les estructures de poder tinguin la humilitat suficient per flexibilitzar-se i acceptar nous coneixements (interns o externs) i acollir-los amb suficient rapidesa per adaptar-se als canvis constants de l'entorn.

- La innovació no significa (només) inventar, millorar o imitar nous productes o processos. El que no es pot imitar mai és el capital social (el conjunt de recursos relacionals/socials inserits en la xarxa de contactes de l'empresa, més tots els recursos en mans d'altres actors als que pot accedir a través d'aquesta xarxa.), ja que és un actiu totalment intangible. D'aquí deriva la meua reflexió sobre la importància dels valors de les persones que formen una empresa. Per això estic d'acord amb el professor Hiroshi: la saviesa col·lectiva és el resultat d'acollir, respectar i motivar les aportacions que cada membre de la xarxa. Això ens farà ser innovadors alhora que competitius.

- Nou capitalisme, basat en el valor dels intangibles. Valors com la reputació són clau per a l'èxit de les empreses. La responsabilitat social de les empreses, per exemple, demostra el gran interès que suposa comunicar valors que apropin emocionalment al client. Això és la gestió de la reputació, i per aquest motiu trobem tantes empreses preocupades erròniament pel fenomen 2.0: la gent parla de nosaltres i ens fa por. Però hem passat del boca-orella, al boca-altaveu que suposa Internet, i no hi ha marxa enrere: hem d'aprendre a conversar amb els clients i no tenir por a compartir el nostre coneixement.

En fi, després d'aquesta petita reflexió, us deixo amb el vídeo, que ho explica millor i a sobre amb accent japonès.